 |
Articles relacionats amb Programari lliure |
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
- La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
- La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
- La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
- La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.
edita Programari lliure destacat
Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;
- El projecte GNU
- Els sistemes operatius basats en Linux, BSD i OpenSolaris
- Els entorns gràfics KDE i Gnome
- El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird
- L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org
- El programa de tractament de gràfics GIMP.
edita Vegeu també
| Més informació de Wikimedia: | |
 |
Commons. |
|
|
Commons. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
- Llista de programari alliberat
- Codi obert
- Copyleft
- Cultura lliure
- Dia de la llibertat del programari
- Cançó del Programari Lliure
- Google Summer of Code
- Programari de propietat
edita Enllaços externs
- Definició de programari lliure segons Richard Stallman
- Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU
- Softcatalà: OpenOffice.org, Gnome, Mozilla i altres projectes lliures en català
- Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just.
- LaFarga.cat. Idees i projectes relacionats amb programari lliure