Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la Espanya franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alçament Nacional) que va iniciar la Guerra Civil Espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i Comunió Tradicionalista. FET y de las JONS es va concebre com la branca política del denominat Movimiento Nacional, concepte més ample amb el qual es definia al complex mecanisme totalitari d'inspiració feixista que pretenia ser l'única llera de participació en la vida pública espanyola.
Es van triar com senyals d'identitat del nou partit (vegeu Simbologia del Franquisme i Lemes del Franquisme) una barreja dels uniformes i emblemes de Falange Española de las JONS (que havia crescut espectacularment com a conseqüència de la incorporació dels anomenats camises noves des de febrer de 1936, que era una força minoritària) i de la Comunió Tradicionalista (el carlisme). El seu discurs polític expressava també la barreja d'elements ideològics i retòrics feixistes, ultranacionalistes, militaristes, tradicionalistes, conservadors, catòlics (o nacionalcatòlics), monàrquics, etc.