La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-Yazair al-Sarqyya: Les Illes de l'Orient). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Taula de continguts
|
edita La situació d'Al-Mayūrqa
edita La conquesta islàmica de Mayūrqa
A finals del segle IX, les Illes Balears formaven part de l'Imperi Bizantí. La conquesta de mallorca per part de les tropes musulmanes es produí al llarg dels anys 902 i 903 de l'era cristiana. L'expedició sarraïna fou comandada per Išām al-Hawlānī i malgrat la resistència oposada pels cristians durant més de 8 anys a Alaró, el territori fou incorporat al dominis de l'Emirat de Còrdova i constituït en cora sota el nom de Al-Yazair al-Sarqyya (Les Illes de l'Orient). El mateix Išām al-Hawlānī en fou nomenat valí i s'inicià el procés d'islamització de les Balears. L'antiga ciutat romana, Palma, fou convertida en capital de la cora amb el nom de Madīna Mayūrqa. Al seu torn, l'illa de Mayūrqa fou dividida en 13 juz': Bulānsa, Inkān, al-Djibāl, al-Buhayra, Murūh, Šulyar, Yartān, Manaqūr, Muntūy, Qanarūša, Bunyūla-Mūsū, Djijnaw Bitrah i Ahwāz al Madīna; per la seva part, l'illa de Yabisah fou dividida en 5 juz': Burtumān, Benīzamid, Šarq, Algarb i Alhaueth; finalment, l'illa de Manūrqa es dividí en 4 juz': Benīfabim, Hasmalujda, Alscaions i Benīssaida.
edita Mayūrqa en el Califat de Còrdova
Pocs anys després, al 929 de l'era cristiana, l'emir omeia 'Abd al-Rahmān III va trencar tots el lligams amb el Califat abbàsida de Bagdad i es proclamà califa, convertint l'Emirat de Còrdova en el Califat Omeia de Còrdova. Durant el període califal els andalusins mayūrquins participaran en diverses incursions sobre el litoral occità i català. Però els disturbis interns menaren cap a la destrucció del Califat de Còrdova que l'any 1031 fou abolit oficialment, donant lloc a l'aparició de diversos petits regnes denominats Regnes de Taifes.
edita Mayūrqa en la Taifa de Dāniyya
L'any 1015 de l'era cristiana, les Balears havien estat conquerides per Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" i incoporades al seus dominis de la Taifa de Dāniyya. Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" convertí Mayūrqa en la base d'operacions marítimes des d'on llençà diverses ràtzies de saqueig sobre el litoral cristià.
Va ser succeït pel seu fill 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla que l'any 1076 acabà sotmetent-se al rei de la Taifa de Saraqusta, Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir, de la dinastia iemenita dels Banu Hūd. Quan aquest es presentà davant Dāniyya amb un notable exèrcit, 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla negocià sense batalla l'entrega i submissió dels territoris peninsulars de la Taifa de Dāniyya a la Taifa de Saraqusta. Arran d'aquests fets, el governador Mayūrqa, el valí 'Abd Allāh al-Murtadā, actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayūrqa en un Regne Taifa.
edita El Regne Taifa de Mayūrqa i la Croada Pisano-catalana
L'antic valí 'Abd Allāh al-Murtadā de Mayūrqa, autoproclamat emir, convertí el Regne Taifa de Mayūrqa en el principal focus de pirateria de la mediterrània occidental. La República de Pisa, decidida a acabar amb la pirateria mayūrquina, organitzà amb el suport de les tropes catalanes de Ramon Berenguer III una croada contra Al-Mayūrqa. Durant la croada es conquerí Eivissa i es saquejà Madīna Mayūrqa, que quedà de bastada i en ruïnes. Però les notícies de l'arribada de tropes almoràvits procedents de la península forçà l'evacuació i abandonament de l'illa per part de les tropes croades, no sense abans alliberar-ne els captius cristians.
edita Mayūrqa en l'Imperi Almoràvit
Després de la caiguda de Toledo a mans d'Alfons VII de Castella, els diferents reietons andalusins reclamren l'ajut de la secta integrista dels almoràvits formada bàsicament per berebers. Aquests desembarcaren a la península i no tan sols derrotaren a Alfons VII de Castella a la Batalla de Sagrajas sinó que conqueriren progressivament tots els regnes taifes d'Al-Andalus que foren sotmesos al seu domini. Al 1115, poc després de la evacuació de les tropes croades, les tropes sarraïnes reconqueriren les Balears, que foren incorporades a l'Imperi almoràvit.
edita Segona Taifa de Mayūrqa i els Banū Ġāniya
Paral·lelament, una nova secta integrista xiita, els almohades, s'havia alçat com a nova potència hegemònica al nord d'Àfrica i havia conquerit Al-Andalus, de manera que Mayūrqa quedà com un dels darrers reductes almoràvits. A partir d'aleshores, les Illes Balears restaren sota el domini independent de la dinastia almoràvit bereber dels Banū Ġāniya, que es proclamaren emirs i constituïren la segona Taifa de Mayūrqa. El govern dels Banū Ġāniya es caracteritzà novament per la pràctica de la pirateria contra les naus cristianes malgrat els tractats firmats amb la República de Pisa i la República de Gènova.
edita Mayūrqa en l'Imperi Almohade
Al 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i serà governada per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī.
edita La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa
Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, actuarà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr.
edita La situació de la Corona d'Aragó
edita La mort del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" a la Batalla de Muret
Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Aragó s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Aragó mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, doncs ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Aragó a Occitània.
El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d'Aragó, Jaume (futur Jaume I d'Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i finalment s'imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la Batalla de Muret en la qual morí el rei Pere II d'Aragó.
La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
edita Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I
El Papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d'Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà del rei difunt Pere II d'Aragó. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
edita Primera revolta de la noblesa contra Jaume I
La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrandes de Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d'Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d'Albarrasí.
edita Segona revolta de la noblesa contra Jaume I
Al 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no recolzà al rei i es contruí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguiló. Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. Al 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.
edita La Croada
edita El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell
Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
Durant el sopar Jaume I d'Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un "regne dins la mar".
| “ | E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. | ” |
|
—El Llibre dels Feyts cap XLVII, [4] |
||
edita Les Corts de Barcelona de 1228
de Barcelona de 1228
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
edita Les tropes cristianes de la Croada
La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent[5]
- Host de la Casa d'Aragó 150/200 cavallers
- Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
- Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers
- Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers
- Hug V de Mataplana, 50 cavallers
- Host del Bisbe de Barcelona, 100 cavallers
- Host de N'Hug IV d'Empúries 70 cavallers
- Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers
- Host de l'Abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat des Coll
- Host del Prebost de l'Arquebisbat de Tarragona N'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
- Host de l'Orde del Temple de Salomó
- Host de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem
- Guillem I de Cervelló, 100 cavallers
- Ferrer de Sant Martí, 100 cavallers
- Ramon de Montcada, 25/50 cavallers
- Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers
- Galçeran de Pinós 50 cavallers
- Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers
Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.
edita Campanya militar
L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona[6]. Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l'11 de setembre i venç els moros l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[7] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla. Els musulmans es desuneixen i la resta de la illa s'acaba d'ocupar durant l'any següent[8].
edita La implantació del règim feudal
Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos de l’Empordà.
Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.
edita Notes i referències
- ↑ El Califa dels Almohades Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr mai no s'implicà en el conflicte doncs la seva proclamació com a califa es produí després d'un aixecament que desembocà en una guerra civil entre els almohades, deixant sol al seu valí Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī davant de les tropes croades
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni: Història Nacional de Catalunya
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
- ↑ El Llibre dels Feyts cap XLVII
- ↑ G. Anglesola
- ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ↑ Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- ↑ Història de Maria de Salut
edita Bibliografia
- Poveda, Angel: Algunes hipòtesis sobre l'economia agraria del juz' de Jijnü-Bytra de Mayürqa, segons la toponímia àrab i berber
- Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
- Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- Evocació d'Abu Yahya per Llorenç Vidal.
- (castellà) Mallorca 1229: la visió dels vençuts
- (castellà) La nobleza aragonesa en el siglo XIII
- (castellà) Aragoneses en Mallorca bajomedieval
  |
Aquest article és un esborrany sobre història. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
