El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar des de gener de 1959.
El Concili va constar de quatre sessions, sent la primera d'elles presidida pel mateix Papa en la tardor de 1962. Ell no va poder concloure aquest Concili ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Les altres tres etapes van ser convocades i presidides pel seu successor, el Papa Pau VI, fins a la seva clausura en 1965. La llengua oficial del Concili va ser el llatí.
Ha estat el Concili més representatiu de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos mil pares conciliessis procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de llengües i races. Van assistir a més membres d'altres confessions religioses cristianes.
Taula de continguts |
edita Objectiu
El Concili es va convocar amb les fins principals de:
- Promoure el desenvolupament de la fe catòlica.
- Assolir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels.
- Adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps.
Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Església, renovant els elements que més necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves activitats. Va pretendre proporcionar una obertura dialogant amb el món modern, actualitzant la vida de l'Església sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Església, la revelació, la litúrgia, la llibertat religiosa, etc. sent les seves característiques més importants la renovació i la tradició.
edita Antecedents
En Vaticà I no havia conclòs, a causa de la suspensió imposada per l'esclat de la guerra francoprussiana. Amb l'elecció de Joan XXIII, el juny de 1958, tothom esperava un pontificat breu, però amb sorpresa el gener de 1959 convoca el concili. Hi ha diverses ironies en aquest concili ja que encara que és un concili d'obertura, col·legialitat i altres elements, Joan XXIII el va convocar sense consulta, conforme la infabilitat del Papa (cf. Pius XII, 1950, Dogma de l'Assumpció). El convocà després de 3 dies d'oració (cf. la seva biografia [1]) però el motiu precís ha romàs un poc vague: «aire fresc a l'Església», un cert «aggiornamento».
edita Preparació
- De febrer 1959 a octubre 1962 és l'etapa de preparació del Concili, responsabilitat de la Cúria Romana que va preparar un qüestionari als bisbes per a saber què volien que es tractés en aquest (doncs no havia motiu concret). És un concili bastant documentat. Es poden veure «Le fonti ufficiali» que són conservades en un arxiu dividit en:
- Matèria preparatòria:
- Sèrie I, avantpreparatòria que correspon a abans de l'inici del concili, són les respostes dels bisbes als qüestionaris. No són sistemàtiques.
- Sèrie II, Matèria preparatòria (4 volums en 6 toms) Correspon a l'últim any després de la convocatòria del concili. Són els documents preparats per la Cúria para el concili. La Cúria divideix els temes en 10 temes (que corresponen als 10 dicasteris del Vaticà que presidien les 10 comissions preparatòries)
- Matèria preparatòria:
edita Participants del concili
- Els 2450 bisbes de l'Església , l'únic grup que va ser exclòs són els bisbes del bloc comunista xinès, raó per la que van faltar uns 200 bisbes. Havia un conveni amb els soviètics de poder deixar sortir i entrar els bisbes als seus països sense problemes. És el concili més gran quant a quantitat (Calcedonia 200; Trento 950) i quant a catolicitat, doncs és la primera vegada que participen bisbes en manera substancial no europeus (sobretot africans i asiàtics). En els primers dos anys van predominar els bisbes europeus però les següents sessions van ser mes participades. (Fins i tot van participar alguns cardenals teòlegs o no bisbes (però per insistència de Joan XXIII van ser ordenats bisbes) A més van participar alguns abats de grans congregacions (franciscans, conventuals, dominicans).
- Teòlegs convidats del Papa com a consultors i no com membres plens (Yves Congar, Karl Rahner, Henri de Lubac Philips; podien escoltar però no parlar en l'aula), no podien entrar a l'aula però tenien influència en les comissions (aquelles 10 ja esmentades). A l'inici del Concili es dóna el nomenament de les comissions conciliars (dos terços nomenats pels bisbes i un terç pel papa) tenint com tasca guiar i escriure aquells decrets ja discutits a l'aula.
- Consultors d'Esglésies ortodoxes i de les esglésies protestants.
- Observadors, i catòlics laics (cf. Mary Goldic, Ospite a casa propia (ed. en anglès)
- Periodistes. Es donen moltes publicacions però especialment Times. (Raniero en la Valle Avennie; Caprile en Civiltá Catòlica; Frank Furteer en Allgemeine Zeitung; Le monde, Assomptionisti La Croix; F-X Murphy CSSR amb el pseudònim de Xavier Rynne a Ney York; també alguns llibres YVES CONGAR, non journal du concili)
edita Documents
Després d'un llarg treball, que va concloure en 16 documents, el conjunt dels quals constituïx una presa de consciència de la situació actual de l'Església i defineix les orientacions que s'imposen.
Aquests documents són: (se citen pel seu primer nom en llatí), a continuació es col·loca el títol posat pel document en català. Els enllaços duen al text del Document
- Constitucions:
- Dei Verbum (Constitució Dogmàtica sobre la Divina Revelació)
- Lumen Gentium (Constitució Dogmàtica sobre l'Església)
- Sacrosanctum Concilium (Constitució sobre la Sagrada Litúrgia)
- Gaudium et Spes (Constitució Pastoral sobre l'Església en el mon actual)
- Declaraciones Conciliares
- Gravissimum Educationis (Declaració sobre l'Educació Cristiana)
- Nostra Aetate (Declaració sobre les relacions de la Església amb les Religions no cristianes)
- Dignitatis Humanae (Declaració sobre la llibertat religiosa)
- Decrets Conciliars
- Ad Gentes (Decret sobre l'activitat missionera de l'Església)
- Presbyterorum Ordinis( Decret sobre el ministeri i vida dels presbíters)
- Apostolicam Actuositatem (Decret sobre l'apostolat dels laics)
- Optatam Totius (Decret sobre la formació sacerdotal)
- Perfectae Caritatis (Decret sobre l'adequada renovació de la vida religiosa)
- Christus Dominus(Decret sobre sobre el ministeri pastoral dels Bisbes)
- Unitatis Redintegratio (Decret sobre l'ecumenisme)
- Orientalium Ecclesiarum (Decret sobre les Esglésies orientals catòliques)
- Inter Mirifica (Decret sobre els Mitjans de comunicació social)
edita Interpretacions del Concili
El Concili del Vaticà II ha estat objecte d'almenys dues interpretacions contraposades. Segons l'oficial, apologètica o favorable, hauria constituït en la vida de l'església i de les seves relacions amb el món exactament el que es pretenia, una nova primavera, i tot posterior fet negatiu per a la importància de l'Església, com la disminució d'efectius sacerdotals i religiosos o de l'assistència als oficis dominicals en gairebé un 70%, no ha d'entendre's en un sentit immediat de causa-efecte.
La interpretació negativa sosté que, mentre els texts del concili són en el fons i en la forma d'impecable factura i ortodòxia, el que s'hauria estès a la praxi eclesial hauria estat una interpretació d'acord amb el modernisme, ja gestada des de dècades abans i condemnada per Pius X a l'encíclica Pascendi Dominici gregis. Seria aquesta versió, del tot fora de l'esperit i la lletra dels textos conciliars, la que s'hauria obert pas fora del Concili oficial i predominat en els mitjans eclesiàstics i extraeclesiàstics; aquesta no seria sinó la versió amb rètol catòlic d'una nova i global religió de la humanitat, que seria en el fons el veritable propòsit del'ecumenisme.
Benet XVI, va realitzar una avaluació del concili declarant: “Així podem avui tornar la mirada amb gratitud al Concili del Vaticà II: si el llegim i acollim guiats per una hermenèutica correcta, pot ser i arribar a ser cada vegada més una gran força per a la necessària renovació de l'Església.” En termes semblants es va expressar respecte a l'acceptació de la llibertat religiosa, revalidant-la, encara que recordant que no contradiu l'obligació per als catòlics d'intentar convertir a tots: “El Concili Vaticà II, en reconèixer i fer seu, amb el Decret sobre la llibertat religiosa, un principi essencial de l'Estat modern, va recuperar el patrimoni més profund de l'Església.”
edita Enllaços externs
- (castellà) Discursos de Joan Pau II sobre el tema del Vaticà II[2]
- (castellà) Per una correcta hermenèutica del Concili. Discurs de Benet XVI
| Catòlic i Ortodox | Nicea I | Constantinoble I | Efes | Calcedònia | Constantinoble II | Constantinoble III | Concili de Trullo | Nicea II | Constantinoble IV |
|---|---|
| Ortodox de l'est | Constantinoble V | Sínode de Jerusalem |
| Catòlic | Sutri | Laterà I | Laterà II | Laterà III | Laterà IV | Lió I | Lió II | Viena | Pisa | Constança | Siena | Basilea-Ferrara-Florència | Laterà V | Trento | Vaticà I | Vaticà II |