El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià. Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.
La adopció del calendari gregorià no fou inmediata a tots els països. Així fou implantat (entre d'altres) al mateix 1582 als regnes d'Itàlia i Espanya, França i Lorena; a 1583 a Baviera i Brabante; a 1584 a Áustria i Alsàcia; a 1752 a Anglaterra i Irlanda; a 1918 a Rúsia; a 1923 a Grècia ...
En el calendari gregorià s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de traspàs (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys múltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniformement, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.
- En resum es pot afirmar que tots els anys son de traspàs si són múltiples de 4, excepte els que són múltiples de 100 que no ho són, i d'entre aquests els que són múltiples de 400 sí que ho són. Per exemple l'any 2000 fou de traspàs perquè malgrat ser múltiple de 100 ho és també de 400, però el 2100 no ho serà perquè no compleix aquesta última condició.
Amb aquest repartiment d'anys comuns i de traspàs s'aconsegueix que el cicle de 400 anys tingui 146.097 dies: (303 anys comuns x 365 dies) + 97 de traspàs x 366 dies = 146.097 dies. Aquesta quantitat de 146.097 dies és la duració real (molt aproximada) de 400 anys solars (els quals tenen una duració de 365'2422 dies): 400 x 365'2422 = 146.096'88. Manquen només 0'12 dies perquè el còmput sigui perfecte: aquesta lleu imprecisió es pot corregir eliminant un any de traspàs cada 3.333'33 anys. (3.333'33 anys són 3.333'33/400 = 8,333325 cicles de 400 anys; 8,333325 x 0'12 dies d'error per cicle = 1 dia). De totes formes aquest càlcul es veu afectat pel fet que el moviment de rotació de la terra es frena lentament i per tant no resulta tan senzill ajustar correctament ambdós paràmetres.
L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en té 28 en els anys comuns i 29 en els de traspàs. Els anys comuns també es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspàs en 52 setmanes i dos dies. Això fa que si una data s'esdevé en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any següent s'esdevé en el dia següent de la setmana; si l'any és de traspàs, les dates compreses entre el març i el febrer de l'any següent s'esdevenen dos dies de la setmana més tard, en relació al dia en què havia caigut l'any anterior.
Segons aquest calendari la festa de Pasqua es fa coincidir amb la primera lluna plena de la primavera.
edita Curiositats
- Santa Teresa de Jesús va morir just el 4 d'octubre del 1582, així que va ser enterrada onze dies després, el dia 15.
- Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d'abril del 1616... però només segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l'any 1752, mentre que a Castella era utilitzat des del 1582. Així que, segons el calendari gregorià, Shakespeare va morir el dia 3 de maig.
- Article de Josep Pla sobre la Pasqua i les festes mòbils en el calendari gregorià