|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Bundesland d'Alemanya | |||||
 |
|||||
| Estat • NUTS |
 Alemanya DE2 |
||||
| Capital | Munic | ||||
| Superfície | 70549 km² | ||||
| Altitud | n/d | ||||
| Població (2007) • Densitat |
12.522.000 hab. 177,49 hab/km² |
||||
| Coordenades | |||||
| Sistema polític Org. territorial Forma de govern • President estatal: Representació • Bundesrat |
7 Reg., 71 Lkr. i 25 Skr. Landestag Horst Seehofer (CSU) 6 |
||||
| Economia PIB (PPA) • Total (2005) • PIB per càpita: |
404.000 milions € |
||||
| ISO 3166-2 | DE-BY |
||||
| Web | |||||
L'Estat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern [ˈbaːjɐ̪n]; 
Freistaat Bayern (?)) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya. El nom oficial és Freistaat Bayern, Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricament Freistaat és un sinònim de república [1].
Taula de continguts |
edita Geografia
Baviera limita amb Àustria i Suïssa pel sud, amb la República Txeca a l'est, amb l'estat lliure de Saxònia pel nord-est, amb l'estat lliure de Turíngia pel nord, amb l'estat de Hessen pel nord-oest i amb el land de Baden-Württemberg per l'oest.
Amb els seus 70.549,11 km² de superfície és el Land més gran d'alemanya, i la seva població és uns 12,4 milions d'habitants (2005), el que dóna una densitat de població de 177 hab/Km2. La capital de Baviera és la ciutat de Munic (München en alemany) i les principals ciutats, a banda de la capital, són: Nuremberg (Nürnberg), Augsburg, Ratisbona (Regensburg), Würzburg, Ingolstadt, Fürth, Erlangen i Landshut..
Els principals rius són el Danubi (Donau) i el seu afluent l'Inn, i el Main, afluent del Rin (Rhein).
edita Història
edita Primers pobladors
Les primeres comunitats de les que tenim referència s'assentaren al sud de Baviera al quart mil.leni aC , segons les restes trobades recentment prop de Kelheim.
Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-se la cultura Altheim, quan els assentaments agrícoles eren rodejats ja per fortificacions. Trobem també nombroses restes de l'Edat de Bronze (1800 a.C-1200 aC), i finalment de l'era del ferro, que en aquesta zona es denomina època Hallstatt.
edita Època cèltica
Durant el període Hallstatt trobem l'aparició a Baviera dels Celtes. Una de les seues característiques socials eren els seus forts llaços familiars i de clans. Una d'aquestes tribus, els vindileci s'assentaren al territori comprés entre els rius Inn i Lech., fundant la seua capital a Manching, prop d' Ingolstadt. Els celtes bàvars tingueren una gran relació amb l'àmbit mediterrani, especialment amb etruscos i grecs, amb els qui comerciaven. Ciutats com Ratisbona (Ratisbona), Kempten, Straubing i Passau, són fundacions cèltiques.
edita Època romana
L'any 15 aC , les legions romanes, baix el comanament de Druso i Tiberi van derrotar els pobles cèltics, arribant fins el Danubi. Aquest riu es va constituir com a frontera (limes) de l'imperi. El sud de Baviera es va dividir dues provincies, Raetia i Noricum. La ciutat de Vindelicorum, actualmen Augsburg, va ser fundada per l'emperador August, d'on prové el seu nom (ciutat d'August), i va ser la ciutat principal d'aquesta àrea.
Al segle III, Raetia i Noricum van ser atacades per les tribus germàniques dels marcomans i els alamans. Les primeres incursions van ser rebutjades per Marc Aureli, pero ambdúes províncies van ser devastades a finals del segle III per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquilitat, fins que nous invasions van deixar finalment la zona baix domini germànic.
edita Grans migracions i origen del cristianisme
No està clar l'origen dels pobles bàvars, pero es creu que provenen d'una tribu, coneguda pels romans com els baiovars, que s'instalaren al sud de Baviera entre el 450-550 dC i es pensa que provenien de l'actual Bohemia, a la República Xeca. Les tribus d'alamans es convertiren en els veins occidentals dels baiovars, separats pel riu Lech, mentre que la regió situada al nord, a l'altra banda del Danubi va ser ocupada pels francs. La situació va permanèxer estable fins l'actulitat, amb la suma d'aquestos tres territoris, amb l'annexió de Francònia al 1803.
En un principi el paganisme va perviure llarg temps fins que misioners irlandesos, anglosaxons i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis del segle VII. En aquesta època es fundaren els bisbats de Ratisbona, Freising, Passau i l'actual Salzburg, que estaven baix el control directe del bisbe misioner anglosaxó Sant Bonifaci.
Els monestirs benedictins, com el de Weltenburg i Benediktbeuern també tingueren gran importància en el estabiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals del segle VII i VIII.
edita Ducat de Baviera
El ducat de Baviera va ser fundat a mitan segle VI, amb la dinastia dels Agilofing, que provenia probalement dels territoris de l'estat merovingi del oest, del qui era vasall. El primer duc de Baviera del que es té notícia fou Garibald I (555-591). Segons la Lex Naiuvariorum, el primer codi legal bavar, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.
Per a perpetuar el seu estatus els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d'alamans, longobards i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona (Ratisbona, junt al Danubi, i el ducat va créixer cap el que després va ser Àustria.
Baix el regnat de Tassil III (748-788), últim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendres fins a la regió austriaca de Carintia.
Va ser un estat independent fins al 1871 en què s'incorporà al segon imperi alemany, sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del 1806, amb la dissolució del primer imperi). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de la Primera Guerra Mundial, quan fou proclamat l'actual estat lliure, que s'incorporà a la República de Weimar.
edita Economia
Baviera és des de fa molt temps una de les economies més importants d'Alemanya i d'Europa, el 2004 el seu PIB va sobrepassar els 385 bilions d'Euros. Algunes de le companyies més importants del món tenen la seva seu a Baviera: BMW, Audi, Siemens, Allianz, Infineon AG, European Aerospace and Defence Company, Puma AG o Adidas AG.
edita Divisions administratives
Baviera es divideix en set regions administratives anomenades Regierungsbezirke (en singular Regierungsbezirk). Aquestes set regions administratives són composades per 71 districtes rurals anomenats Landkreise i 25 districtes urbans (kreisfreien Städte).
| Regierungsbezirk | Capital | Superfície | Població (Set 2005) |
h./km² |
| Oberbayern | Munic | 17.529,63 km² | 4.232.962 | 241 |
| Niederbayern | Landshut | 10.329,91 km² | 1.197.631 | 116 |
| Oberpfalz | Ratisbona | 9.691,03 km² | 1.090.318 | 113 |
| Oberfranken | Bayreuth | 7.231,00 km² | 1.103.239 | 153 |
| Mittelfranken | Ansbach | 7.244,85 km² | 1.708.841 | 236 |
| Unterfranken | Würzburg | 8.530,99 km² | 1.342.308 | 157 |
| Schwaben | Augsburg | 9.992,03 km² | 1.789.698 | 179 |
| Baviera | Munic | 70.549,11 km² | 12.464.997 | 177 |
(Oberfranken: Alta Francònia, Mittelfranken: Francònia Mitjana, Unterfranken: Baixa Francònia, Schwaben: Suàbia, Oberpfalz: Alt Palatinat, Oberbayern: Alta Baviera, Niederbayern: Baixa Baviera.)
| Els 25 districtes urbans o ciutats sense districte de Baviera: | ||
|
|
|
edita Referències
| Estats d'Alemanya | |
|---|---|
 Baden-Wurtemberg |  Baixa Saxònia | .svg){kind=small} Baviera |  Berlín |  Brandenburg |  Bremen |  Hamburg | .svg){kind=small} Hessen |  Mecklemburg-Pomerània Occidental |  Renània-Palatinat |  Rin del Nord - Westfàlia |  Saarland |  Saxònia |  Saxònia-Anhalt |  Slesvig-Holstein |  Turíngia |
