Una bandera o senyera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc. També pot ser utilitzada amb motius decoratius.
La bandera estatal simbolitza a un estat o país i és un dels signes d'identitat més importants que té. Serveix per representar a l'estat a l'estranger, però també com a emblema en la pròpia terra. La bandera estatal s'hissa cada dia en els edificis oficials (corts, ajuntaments,...). Les empreses i entitats privades també poden hissar-les, de la mateixa manera que els ciutadans. Quan hi ha un tràgic succés estatal o mor una persona de màxim rang polític les banderes onegen a mig pal en senyal de dol.
Taula de continguts |
edita Història
L'ús de les banderes ve d'Índia i de Xina, on provablement van ser inventades.
És possible considerar els símbols utilitzats durant la civilització romana (com l'àguila de la legió d'August Cèsar) com les primeres insígnies emprades a Europa. A la Península Ibèrica, els visigots van seguir usant aquest tipus d'estendards rígids amb alguna classe de drap; però no va ser fins la invasió musulmana quan es van començar a emprar el que actualment coneixem com "banderes", ja que l'ús de teixits lleugers, com la seda, en els estendards va tenir el seu origen en Orient, sent els musulmans i els croats els primers a implantar el seu ús a Europa. Les banderes es van convertir en guions i estendards representatius de Reis i Senyors (específicament, dels seus llinatges o cases reials), més que de territoris o nacions, tal com avui són utilitzades les ensenyes nacionals.
edita Forma
Formes més exteses actualment extendidas:
- Rectangular
- Quadrada
- Corneta
- Gallaret
edita Representatives de persones específiques
Poden representar a un ciutadà particular, o a un càrrec de l'administració pública o d'una organització privada, adoptant diferents denominacions segons el cas:
- Bandera personal. Les més conegudes són les utilitzades pels armadors de vaixells.
- Bandera de rang. Representen a un càrrec d'un estament, però no a l'individu en particular. En aquest grup s'engloben principalment les banderes de les autoritats militars, dels càrrecs del govern (presidents, ministres, etc.) i dels càrrecs d'entitats privades (presidents, comodoros, capitans de flota, tresorers, secretaris, etc.).
- Guió. Bandera del que "guia", normalment un monarca o Cap d'Estat. El seu ús es va estendre també a les antigues tàctiques militars dels segles XVIII i XIX, on eren emprades per efectiu del mateix nom per a "guiar" el pas de cada batalló.
- Estendard.
edita Representatives de grups de persones
La varietat de banderes que representen a diferents col·lectius és molt àmplia. Les principals són:
- Bandera nacional: pavelló nacional, i bandera naval: Representen a una nació. Hi ha 192 països independents al món, cadascun dels quals té una bandera nacional que és onejada en el seu propi territori i en les seves ambaixades en l'exterior.
- Bandera d'entitat subnacional: Inclou totes les banderes representatives de territoris inferiors a la nació (regions, províncies, comunitats, comarques, municipis, parròquies, barris, etc.).
- Bandera d'organització supranacional: Bandera d'organismes com Nacions Unides, la Unió Europea o l'OTAN, per citar uns exemples.
- Bandera d'entitat privada: Inclou les representatives de clubs esportius, fundacions, associacions, cofradies, empreses, etc. Poden ser grups nacionals o internacionals.
edita Banderes de senyals
En àmbits esportius, especialment en competicions de Vela o d'automobilisme, i en àmbits marítims i militars, existeixen codis de senyals basats en la utilització de banderes.
edita Banderes al mar
Les banderes són particularment importants al mar, on poden significar diferències entre la vida i la mort, i conseqüentment on les normes i regulacións per les banderes aèries són restrictives i s'han de complir.
Una bandera nacional onejada al mar es coneguda com una insígnia. Un vaixell pacífic (sense cap objectiu d'atacar), un mercant o l'iot, habitualment onegen la seva insígnia (en la posició habitual de la insígnia), juntament amb la bandera de la nació a la que està actualment visitan en el masteler (coneguda com una bandera de cortesia ).
En alguns països la insígnia dels iots és diferent a la insígnia dels vaixells mercants, amb l'objectiu d'informar que l'iot no porta cap carga que requereixi una declaració de duanes. Portar cargues comercials en un vaixell amb una insígnia d'iot és considerat contraban en moltes jurisdiccions.
