Un any és el període de temps que triga la Terra en fer una revolució al voltant del Sol.
El terme any també es fà servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals.
edita Tipus d'anys. Definicions
- Any sideri o any sideral: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius de la terra per un mateix punt de la seva òrbita. Generalment emprat pels astrònoms, és la mesura més exacta d'un any. Referència: els estels. Duració: 365'256436918716 dies siderals o 365,256363 dies solars (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons).
- Any tròpic o any solar: període de temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci mig. En altres paraules, el temps que transcorre, per exemple, de primavera a primavera. Referència: el sol. Duració: 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons). Les civilitzacions Mesopotàmica i Egípcia van aconseguir uns valors molt aproximats per aquest any, sobretot considerant l'escassetat de mitjans de l'època.
- Any anomalístic: període de temps que transcorre entre dos passos successius de la terra pel periheli de la seva òrbita. Duració: 365,2596 dies.
En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que té un nombre enter de dies. Al calendari gregorià (el més extés a Occident) hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.
En Astronomia i/o Astrofísica, a més, tenen el seu interès:
- Any draconític o any d'eclipsi: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius del Sol per un node de la Lluna, moment en què pot succeir un eclipse. Duració: 346,62 dies.
- Any còsmic o any galàctic: període de temps que transcorre en una òrbita del sol al voltant del centre de la nostra galàxia. Duració: uns 220 milions d'anys.
- Any platònic: període de temps en el que l'eix de la terra descriu un cercle complert degut a la precessió. Duració: uns 25.800 anys.
edita Evolució històrica de l'any solar
- Any solar egipci: estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va intentar de reformar-lo durant el congrés de Cànope, on es va concloure que l'any durava 365,25 dies.
- Any solar julià: basat en el congrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar any de traspàs.
- Any solar gregorià: és l'any civil actual. És una correcció del comput de l'any solar julià, perquè el 1582 uns astrònoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en el calendari julià. Després d'una llarga investigació, es va concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és a dir, 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Per esmenar aquesta diferencia amb l'any julià, es va determinar que els anys seculars (aquells que les dues últimes xifres són 00, per exemple: 1700, 1800, 1900...) no serien anys de traspàs, a excepció d'aquells que fossin divisibles entre 400 (per exemple: 1600, 2000, 2400... etc) que si ho serien.
edita Pàgines que s'hi relacionen
| Unitats de temps |
| segon | minut | hora | dia |
| setmana | mes | any | lustre | dècada | segle | mil·lenni | cron |