Jakas reklama 

 

Almàssera
Localització

Localització d'Almàssera respecte del País Valencià Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Nord
Montcada (Horta Nord)
Gentilici Almasserí, almasserina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 7.982.830,57
Superfície 2,7 km²
Altitud 10 m
Població (2007)
  • Densitat
6.928 hab.
2.565,93 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 47″ N 0° 21′ 19″ OCoordenades: 39° 30′ 47″ N 0° 21′ 19″ O
Distàncies 5,6 km de València
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PSPV, 5 PP, 2 UxV
Laura Roig Panach(PP)
Codi postal 46132
Festes majors Segona quinzena d'agost
Web

Almàssera és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Alboraia, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i València.

Taula de continguts

edita Geografia

Situat al nord de la ciutat de València, al marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i sorres. El barranc de Carraixet creua el terme municipal d'oest a est i serveix de límit amb Alboraia i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els períodes de pluja, en què poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que hi va causar importants danys).

El clima és mediterrani.

edita Història

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conqueridor en 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. En 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre "Claveria Comuna".

Després, fins al 1610, va ser senyoriu dels Artés, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en 1814.

edita Etimologia

El nom d'Almàssera prové de l'àrab amb el significat de "premsa d'oli".

edita Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.928

edita Economia

La superfície conreada és de regadiu. Solen obtenir-se tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalisses. Es rega amb aigües de les sèquies de Rascanya i Reial de Montcada.

La principal indústria és la ceràmica.

edita Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Vicente Bayarri Orrios
1983-1987
Antonio Sánchez Aguilar
1987-1991 <div class="hiddenStructureVicente Bayarri Orrios
Antonio Sánchez Aguilar
Rafael Yagüe Monrabal">Vicente Bayarri Orrios
Antonio Sánchez Aguilar
Rafael Yagüe Monrabal
<div class="hiddenStructureUCD
PSPV
PSPV">UCD
PSPV
PSPV
1991-1995 <div class="hiddenStructureJulián Puché
Enric Ramon i Montanyana">Julián Puché
Enric Ramon i Montanyana
<div class="hiddenStructurePP
UV">PP
UV
1995-1999
Enric Ramon i Montanyana
1999-2003
Enric Ramon i Montanyana
2003-2007
Enric Ramon i Montanyana
2007-2011
Laura Roig Panach

edita Monuments

edita Festes i celebracions

Les Festes Majors tenen lloc a les darreries d'agost, amb el seu dia clau el 4t diumenge d'agost, en què se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant aquest dia és la tradicional processó del Corpus, en la qual participen nombrosos veïns del poble interpretant a personatges bíblics, al costat de les danses i la presència dels gegants i cabuts.

Altres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, amb solemne processó; el dia de les Calderes, que posa fi a les festes amb l'espectacular preparació d'aquest plat típic, i el colofó de "la Xopà" que consisteix en una batalla d'aigua entre els veïns.

edita Enllaços externs


brak hosta niezarejestrowana strona 906 no host niezarejestrowana strona