|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Sud | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja |
||
| Gentilici | Alfafarenc, alfafarenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 10,1 km² | ||
| Altitud | 6 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
20.321 hab. 2.011,98 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 25′ 20″ N 0° 23′ 26″ O | ||
| Distàncies | 5 km de València | ||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 13 PSPV i 8 PP Emilio Muñoz García (PSPV) |
||
| Codi postal | 46910 |
||
| Festes majors | Darreries d'agost i principis de setembre | ||
| Web | |||
Alfafar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedaví i la ciutat de València.
Taula de continguts |
edita Geografia
Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de València, té un terme municipal de més de 10 km2 de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius entre els quals predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa poc més d'un 10%. Gran part del terme és dins del Parc Natural de l'Albufera.
El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viàries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (El Camí Reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dues vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.
edita Nuclis
- Alfafar
- El Tremolar
El municipi disposa de quatre barris: L'Arborar, el Barri Orba (comunament denominat parc Alcosa), els Alfalars i el Rajolar.
edita Història
Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrab "a l'Hofra" que significa 'lloc fondo', de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps bastant recents durant el procés de realització d'obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; s'hi van trobar diversos trossos de ceràmica que es creu que daten dels segles IX o X. En nom d'al Hofra va transformar-se successivament, per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar, fins l'actual Alfafar. En el Llibre del Repartiment de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de València que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gent de les seues hosts en "Alqueriam d'Alfofar". Al gener de 1347 el Rei Pere IV el Cerimoniós dóna totes les terres al senyor Pedro Boval, cavaller principal d'este Regne, qui les converteix en Senyoriu a favor seu el catorze de febrer de 1363. La seua família hi va exercir fins la desaparició dels senyorius en 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per Alfafar passava la Via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i a la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.
edita Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.552 | 2.934 | 3.241 | 3.531 | 3.983 | 4.126 | 4.394 | 13.093 | 20.195 | 19.996 | 18.878 | 19.877 | 20.322 | 20.321 |
edita Economia
L'economia del municipi ha estat, fins els últims anys, agrícola. Hi ha predominat el cultiu de l'arròs i en menor grau, de la taronja, però amb l'evolució de l'economia, actualment hi preval el sector industrial i comercial, al qual cal afegir el desenvolupament, en els últims anys, del Sector servicis. Bona part de les empreses del municipi s'han desplaçat a la zona industrial. A més, s'hi estan establint un bon nombre de noves empreses degut als bons servicis i comunicacions (accés a la Pista de Silla, xarxa ferroviària i transport col·lectiu urbà).
En el sector industrial cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha estat tradicionalment una zona dedicada a la indústria del moble (Es coneix com a Triangle del Moble Alfafar, Benetússer i Sedaví). Es tracta d'una activitat important, encara que els centres de treball s'han desplaçat a poc a poc cap als polígons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupació de la població activa del municipi d'Alfafar pertany al Sector servicis, la qual cosa podria explicar-se si pensem que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limítrofs es basa en els comerços, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comerços. Recentment s'ha inaugurat el Centre Comercial MN4, un complex comercial i d'oci que es pot considerar un nou jaciment d'ocupació, sense oblidar l'ocupació que ha generat el parc Albufera i Centre Comercial Carrefour.
Alfafar és considerada una zona de gran activitat comercial. L'existència d'estes grans superfícies comercials i d'oci provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants signifique per a estos un atractiu amb vista a la inserció laboral. Al seu torn, també hi ha l'interés de l'empresari per contractar persones residents en la zona.
edita Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | Emilio Muñoz García | 5.355 | 13 | |
| Partit Popular | María José Bello Bañon | 3.258 | 8 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | 462 | - | ||
| Parque Alternativa Unida - Alfafar | 260 | - | ||
| Altres | 410 | - | ||
| En blanc | 105 | - | ||
| Total | 9.891 | 21 | ||
edita Monuments
- Església de la Mare de Déu del Do. L'origen de la parròquia d'Alfafar es remunta als primers anys després de la Conquista del Regne de València. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un altre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat en 1736 amb aportacions del propi poble i conclòs l'any 1748. Es tracta d'un edifici construït a base de maçoneria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del Segle XVIII.
- Antic Sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. En 1942 l'edifici va passar a ser propietat del Sindicat Arrosser de la Federació d'Agricultors de l'Arròs a Espanya , per a oficines i magatzem.
- Plaça del País Valencià. Inaugurada a mitjan 2006.
edita Llocs d'interés
edita Festes locals
- Festes Patronals a finals del mes d'agost. El dia gran és el 8 de setembre, amb motiu la Festa de la Mare de Déu. Dins del calendari se celebren els actes en honor a la Mare de Déu del Socors, Sant Sebastià, la Mare de Déu d'Agost i la Puríssima. El dia 17 de setembre es commemora la trobada de la mare de Déu en el lledoner.
- Festa en honor a la Mare de Déu dels Desemparats es realitza en la primera setmana de juny en el Barri de l'Arborar.
- Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre la Festa en honor al Santíssim Crist, en Barri Orba o parc Alcosa.
- Creu de maig. Els casals fallers són els encarregats dels actes i programes al voltant de la històrica Creu de maig.
- Festes del Tremolar en honor a la Mare de Déu dels Desemparats al Tremolar, a la primera setmana de juny.
edita Fills il·lustres
- Mercé Viana Martínez (Alfafar, 1946) és escriptora i pedagoga. Compagina la dedicació al món de l'educació amb la creació literària.
edita Enllaços externs
- Ajuntament d'Alfafar
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||